Camí públic ocupat per dos particulars a Sant Elm
Quan es va urbanitzar la muntanya de Sant Elm entre 1919 i 1928, aquesta va ésser dissenyada com una autèntica ciutat jardí. Llavors comptava amb miradors, jardins, zones verdes, camins serpentejants, fonts, etc. Malauradament, però, tot aquest projecte va anar a orris a partir de la dècada dels anys 50, començant per la venda, per part de l'Ajuntament, de bona part del Passeig Marítim, inclosa la Font de Sant Elm i una part dels Banys de Sant Elm, on actualment s'hi aixeca el Club de Mar (tot això per estalviar-se l'obra de canalitzar la riera fins a l'espigó). Més endavant es van anar venent zones verdes per edificar blocs d'apartaments (els antics camins serpentejants que hi havia entre la Travessia del Raig i l'Avinguda de Sant Elm en són un exemple). Tot i així encara es va poder salvar algún camí peatonal. Fa dies, però, que porto rumiant durant molta estona sobre l'estat d'un camí de Sant Elm. Aquest ja apareix dibuixat als plànols