Camí públic ocupat per dos particulars a Sant Elm

Quan es va urbanitzar la muntanya de Sant Elm entre 1919 i 1928, aquesta va ésser dissenyada com una autèntica ciutat jardí. Llavors comptava amb miradors, jardins, zones verdes, camins serpentejants, fonts, etc. Malauradament, però, tot aquest projecte va anar a orris a partir de la dècada dels anys 50, començant per la venda, per part de l'Ajuntament, de bona part del Passeig Marítim, inclosa la Font de Sant Elm i una part dels Banys de Sant Elm, on actualment s'hi aixeca el Club de Mar (tot això per estalviar-se l'obra de canalitzar la riera fins a l'espigó). Més endavant es van anar venent zones verdes per edificar blocs d'apartaments (els antics camins serpentejants que hi havia entre la Travessia del Raig i l'Avinguda de Sant Elm en són un exemple).

Tot i així encara es va poder salvar algún camí peatonal.

Fa dies, però, que porto rumiant durant molta estona sobre l'estat d'un camí de Sant Elm. Aquest ja apareix dibuixat als plànols de la urbanització dels anys 20. Torna a aparèixer al Pla Parcial de la Muntanya de Sant Elm de 1964, al Pla General d'Ordenació Urbanística de 1985 i al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de 2006. Tot i així, tot i que apareix dibuixat, aquest es troba tancat des de fa dècades.

Parlo del camí que hi ha situat entre l'Hotel Montjoi i els apartaments del costat, just davant de la glorieta dels jardins Rius. Aquest camí pujava fins creuar-se amb l'Avinguda de Sant Elm i el carrer de S'Adolitx. Però malauradament la sortida del camí és ocupada en gran part pels apartaments, els quals l'utilitzen d'aparcament, això si, sense ser de la seva propietat. La part del camí que pujava fins al carrer de S'Adolitx és ocupada per l'Hotel Montjoi, el qual té una petita terrassa i serveix d'entrada exclusiva dels clients de l'hotel.

I jo em pregunto, si aquest camí porta fet gairebé 100 anys, perquè s'ha deixat que s'ocupi d'aquesta manera? O és que no es té constància de que es troba ocupat? Cal dir que, tot i ser terreny públic i d'ús de tothom, els apartaments hi tenen una placa on indica que és propietat privada i que és prohibit el pas. L'hotel, en canvi, té plantes, testos i arbustos que impossibiliten seguir el camí.

Després de consultar el catastre i veure com el camí de veritat és municipal (si fos privat estaria adjunt dins una finca), m'hi he apropat avui a fer fotografies. Primer m'he trobat a un treballador del Montjoi que se m'ha quedat mirant quan feia fotos de la zona d'aparcament. Després, quan he anat a fer fotos del propi camí, quan he arribat a la zona on l'Hotel Montjoi té tancat, estant jo fora de la propietat de l'hotel, dos treballadors m'han preguntat, de males maneres, què on treballava jo i que què hi feia allà, que si no sabia que alló era propietat privada. Jo, sense alterar-me, he contestat que allà on hi era jo no ho era pas de zona privada, ja que era un camí públic. Aqui s'ha acabat la conversa, però se m'han quedat mirant una estona.

Adjuntaré a aquesta publicació totes les fotografies i informació referent del camí, per a que tothom s'assebenti que allò és un camí públic que actualment es troba ocupat des de fa molts anys per dos privats que molt possiblement ni paguin per tenir aquest camí d'ús privat. He marcat el camí amb puntets per a que sigui més fàcil la seva localització i traçat original.

Aquest fet ja ha sigut notificat a un membre de l'Ajuntament per a que hi hagi constància d'aquest mal ús per part d'uns particulars sobre un camí d'ús públic. Des d'aquí faig  pública la denúncia i espero i desitjo que aquest camí es retorni al municipi i s'urbanitzi com cal per a que sigui transitable.

DANIEL PEDRERO ROSÓN

President de CENT PER 100 SANT FELIU DE GUÍXOLS