Obres del Passeig de Rius i Calvet

El Passeig de Rius i Calvet és un racó emblemàtic de la ciutat. De fet, quan es va ordenar i urbanitzar a la dècada dels anys 20 del segle passat amb la idea de la ciutat-jardí de Sant Elm de Pere Rius i Calvet, aquest hauria d'haver sigut molt més ample del que és actualment, però per motius financers no va poder ser-ho (una llàstima perquè l'espai s'ho mereixia).

Aquest emblemàtic passeig portava dècades completament abandonat. L'asfalt es trobava molt degradat, les voreres de la banda de mar destrossades a causa de les arrels dels famosos oms, els serveis antiqüats i, juntament amb les escales del carrer de la Torre, la casa abandonada de la Plaça de Ferran Agulló i les del propi passeig, el carrer del Raig, el restaurant Amura i l'antiga discoteca Palm Beach feien d'aquest espai un racó depriment i dessolador.

Aquest projecte ha dut a sobre la polèmica des d'abans d'iniciar les obres. Primer de tot, partits polítics del municipi van criticar al seu moment les presses per aprovar el projecte executiu, convocant un Ple Extraordinari sense temps suficient com per a que l'oposició es llegís el projecte sencer (1.499 pàgines). Després es va criticar la poca participació ciutadana, al no obrir durant un temps raonable el procés de participació ciutadana, al tractar-se sobretot d'un projecte de gran envergadura.

Però això no és tot. Quan es van iniciar les obres es va criticar el fet que es decidís que l'escultura d'en Rebull, popularment anomenada "La Pepita", fos retirada del seu emplaçament dins l'estany, ja que aquest no hi és dins del projecte. També es va criticar l'eliminació dels famosos balcons que pengen del mur de contenció del passeig (tot i que es conserven els característics arcs d'en Bordàs) i, finalment, s'ha criticat l'eliminació total dels 15 oms que hi havia plantats, sense possibilitat de ser replantats a Sant Pol com s'esperava inicialment.

En aquesta opinió tractaré aquests punts i d'altres dels que no es parlen.

Per començar, he de dir que aquest projecte no és una obra que es pogués posposar per molt més temps. Crec que era una obra necessària i m'alegro que s'hagi pres la decisió d'iniciar-la. Però amb el que no estic d'acord és amb la idea de fer-la tan sumptuosa. Crec que es podria prescindir de la graderia en forma de teatre grec, tot i que en un futur aquesta podrà servir per albergar-hi espectacles varis (com poden ser els focs artificials de la Festa Major), però, sota el meu criteri, crec que no feia falta. El passeig s'hagués pogut eixamplar igualment, ja que es feia a sobre del calaix de la riera, i es podria haver pogut recolocar els balcons a la vora del nou mur. Després, a la façana del mur, es podria haver fet una jardinera a la seva base, on es podrien haver plantat espècies trepadores per així dissimular l'estructura de formigó. A més, es podria haver continuat la barana de ferro que es talla al Passeig del Mar fins arribar al Palm Beach. Hagués quedat un bon projecte, més barat que l'actual i sense ocupar bona part del terreny de platja que ocupa l'actual projecte. Això si, m'alegro que s'hagi optat per preservar els arcs de ferro que hi havia a cada balcó, ja que eliminar-los hagués sigut un error catastròfic.

En segon lloc, em preocupa molt que s'hagi pres la decisió d'eliminar l'estany de la Plaça de Ferran Agulló. Perquè la nostra ciutat porta anys i anys deixant perdre fonts, estanys i surtidors del municipi? Primer va ser la famosa Font de Sant Elm als anys 60, quan es va vendre a Turispania per edificiar l'actual Edifici Club de Mar. El monument a Juli Garreta també va perdre l'estany, igual que el que hi havia al Parc de les Eres (on ara hi ha una palmera plantada). Un altre sortidor que es va perdre va ser el de la Rambla del Portalet, on s'hi han plantat diverses espècies, de la mateixa manera que li va passar a l'estany de les Galeries Sant Joan, on hi ha aquella pobre escultura que fa anys era víctima de decapitacions gairebé cada mes de l'any. La Font de Monticalvari, tot i que no s'ha perdut del tot, es troba abandonada des de fa bastants anys (tot i que es va restaurar l'any 2010). Ara es vol eliminar l'estany del Passeig de Rius i Calvet. La pròxima eliminació serà la font del cementiri? No crec pas que un estany, una font o un sortidor quedi malament en una ciutat, al contrari, fa que el racó on es trobi sigui atractiu, més encara si té peixos a dins. Per tant, no entenc la raó per la qual es decideix prescindir de tot el que raja aigua.

En tercer lloc vull parlar sobre els oms. Aquests oms van ser plantats fa aproximadament uns 50 anys. Tot i que els oms, de la mateixa manera que les alzines o els pins, siguin arbres de bosc i no de ciutat, no vol dir que aquestes espècies no es puguin plantar en terreny urbà. Sóc partidari que es plantessin en zones verdes, ja que són arbres amb una copa gran i farien molta ombra. L'error va ser plantar aquests oms en una vorera de poc més de mig metre d'amplada. Si ja una vorera, per qüestions de mobilitat, hauria de ser més ample, encara van i li planten uns arbres que són propensos a créixer molt. Això ha causat que, amb el pas dels anys, les arrels no trobessin espai suficient per créixer i haguéssin de sortir a l'exterior en busca d'aliment, cuasant així el deteriorament del mur de contenció, la vorera, l'asfalt i tots els serveis soterrats. Crec que era necessari que en el nou projecte no hi haguéssin els oms, per evitar futures destrosses del passeig, però no sóc partidari de talar els arbres. Em conformava amb que aquests 15 oms fossin trasplantants en un altre indret ja que és una espècie que a dia d'avui no se sol trobar a Catalunya, i menys d'aquestes dimensions. La decisió de talar-los crec que ha sigut errònia. Si el problema era que amb el trasplantament perillava el mur de contenció, crec que una solució hauria estat fer primer el nou calaix de la riera i aquest ja subjectaria el mur per a que no col·lapsés en cas que s'esquerdés. També s'ha de dir, però, que l'empresa encarregada del trasplantament només es feia càrrec del 50% dels oms, al·legant que l'altre 50% no sobreviuria al trasllat, i que del 50% dels oms que es feien càrrec, algun exemplar moriria també. Per tant, és possible que dels 15 oms existents només haguéssin sobreviscut a la vora d'uns quatre o cinc exemplars.

En quart lloc, un tema del que no es parla és de l'amplada del nou passeig. Jo pensava que, eliminant la vorera i els abres de la banda de mar, s'eixamplaria el vial de circulació, ja que hi ha un tram de passeig que s'aprima a causa d'uns habitatges mal alineats que hi ha. Però consultant el Pla Executiu he pogut comprovar que si que s'elimina la vorera, però per fer-hi una jardinera que ocuparà el mateix espai que l'anterior. Per tant, ens trobem amb un passeig nou de trinca que no sol·luciona el problema principal de circulació que hi ha. I és que ara mateix només hi ha 3'85 metres d'amplada en aquell sector del passeig, amb carril de pujada i baixada i on un sentit s'ha d'aturar per cedir el pas a l'altre. No hagués sigut més raonable, ja que s'eixamplava la vorera per la banda de mar, recular les jardineres 75 centímetres, ampliant així el vial de 3'85 a 4'60 metres, deixant d'aquesta maneta 2'3 metres d'amplada a cada carril i solucionar així el problema de circulació que hi ha hagut des que es va construïr el passeig? Crec que aquesta millora s'hauria agraït molt i és un aspecte que trigarà molts anys a solucionar-se per no preveure fer-ho d'aquesta manera.

Per últim, i això ja és més personal que les opinions anteriors, crec que seria bona idea aprofitar aquestes obres per instal·lar-hi un bust o una estàtua de Pere Rius i Calvet, l'home que dona nom al passeig. Porto set anys estudiant la vida d'aquest home i crec que, per tot el que va fer, per tot el que ens va deixar i per com va acabar, es mereix un reconeixement d'aquesta mida a la nostra ciutat, i més en aquest indret que és del qual es va enamorar. Vaig entrar una instància fa un parell o tres de mesos sol·licitanr-ho però encara no m'han respós. 

Com a conclusió final, crec que aquest projecte té la seva cara bona i la seva cara dolenta i que potser s'hagués pogut replantejar d'una altre manera si s'hagués deixat més temps de participació ciutadana.

I vosaltres, què opineu sobre aquestes obres?

DANIEL PEDRERO ROSÓN

President de CENT PER 100 SANT FELIU DE GUÍXOLS